Composició de cinc fotografies on es pot veure un avió enlairant-se a l'aeroport del Prat, les façanes d'uns edificis, un tècnic instal·la…
Consulta què diu cada partit sobre diferents aspectes en el seu programa electoral

Comparador dels programes electorals del 12M: què proposa cada partit?

El finançament, l'educació, l'ampliació de l'aeroport del Prat, els drets socials o la salut: què diu cada partit sobre els principals temes que afecten Catalunya

RedaccióActualitzat

En marxa les eleccions al Parlament del 12 de maig. Alguns dels votants potser tenen clar a qui donaran el seu vot, mentre que altres prefereixen avaluar al detall els programes electorals dels partits per acabar-se de decidir. 

Us proposem repassar algunes de les carpetes obertes que haurà de gestionar el govern que surti de les urnes. Què passa amb les infraestructures? I amb la salut o l'educació? Quin finançament proposa cada partit? I què passa amb els drets dels ciutadans?

Us oferim un seguit de taules temàtiques interactives on podeu comparar les propostes dels partits que actualment tenen representació al Parlament (ordenats de major a menor pes a la cambra). La informació que hi apareix ha estat elaborada a partir d'entrevistes orals i escrites, i del programa electoral de les diferents formacions. 


Infraestructures: a favor o en contra de l'ampliació de l'aeroport?

En només vint anys, l'aeroport de Barcelona ha passat dels 20 milions de passatgers als 50 milions. Una xifra que ha agafat tanta volada com la polèmica al voltant de la seva possible ampliació.

Què en diuen els diferents partits sobre el futur de l'aeroport? I què passa amb el traspàs de Rodalies o la ronda Nord del Vallès?

 

El finançament: un dels debats clau de la campanya

Els acords assolits amb ERC i Junts per a l'última investidura de Sánchez han tornat a posar la reforma del finançament autonòmic a dins de l'agenda política. Després de ser aparcat, primer per la crisi i, després, pel Procés, ara el finançament es perfila com un dels debats clau de la campanya.

Entre els partits amb representació parlamentària hi ha un cert consens a dir que el model s'ha de revisar amb urgència, però amb propostes clarament diferenciades.

Per una banda, trobem els partidaris de corregir només les ineficiències del model actual. Per altra banda, els que volen un model radicalment diferent. I també hi ha els que consideren que aquesta possible reforma no forma part de les seves prioritats.

 

Què passa amb la relació entre Catalunya i Espanya?

Des d'una taula de negociació entre Catalunya i Espanya, a la creació d'un estat federal, l'elaboració d'un referèndum pactat perquè Catalunya esdevingui un estat independent o deixar-ho tot tal com està.

Aquestes són les diverses propostes dels partits sobre quin model d'estat ha de tenir Catalunya.

 

Educació: les desigualtats entre l'alumnat i el català

Tres referents del món educatiu i la llengua --en concret, de la Fundació Bofill, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i de l'Institut d'Estudis Catalans--, han plantejat als partits preguntes sobre alguns dels aspectes clau que hi ha sobre la taula en matèria d'educació.

Des de les xifres preocupants sobre l'abandonament escolar, la lluita contra la segregació, la necessitat de més docents i altres professionals de suport educatiu, fins al retrocés del català a les aules.

 

Salut: més finançament i menys burocràcia

La falta d'infermeres i metges és el principal repte que afronta el sistema sanitari, segons els representants dels respectius col·legis professionals. Aquest no és un problema exclusiu de Catalunya, sinó de tot Europa, amb més o menys intensitat. 

Tots els partits coincideixen en quins són els punts febles del sistema. Però faltarà veure també com implementaran les solucions.

Consideren que cal millorar-ne les condicions laborals. També hi ha una paraula que està en boca de tots els partits: desburocratitzar. I, de la mateixa manera, tots coincideixen en el fet que hi ha un infrafinançament crònic de la sanitat catalana. 

 

Drets socials i habitatge: més pressupost, però poques xifres concretes 

Fa quinze anys que un de cada quatre catalans està en risc de pobresa o exclusió social, tot i la millora dels indicadors econòmics. Segons l'últim informe de les entitats socials, el 9% de la població ja té privació material greu, el triple que el 2009. 

La crisi del 2008 i la pandèmia han marcat punts àlgids en aquest indicador, però malgrat certa recuperació, no s'aconsegueix reduir en un marc d'augment de les desigualtats, del cost de la vida i de l'empitjorament de l'accés a l'habitatge.

 

Si ens fixem, en concret, en l'habitatge, tots els partits aposten per incrementar-ne el pressupost entre 700 i 1.500 milions d'euros cada any. I tots prometen construir milers d'habitatges públics:

 

Model econòmic: del Hard Rock a les renovables

Clau en el fracàs dels pressupostos i la convocatòria d'eleccions, el Hard Rock ha planat sobre la campanya i, sobretot, la precampanya. Però si analitzem els programes electorals dels partits que concorren als comicis, costa trobar-hi referències.

Entre els pocs que en parlen, Comuns Sumar o la CUP volen aturar el projecte, mentre que a l'altre extrem, Ciutadans hi dona suport total. La resta de programes no en diuen res, tot i que el PSC s'hi ha mostrat clarament a favor. PP i Vox també han defensat en més d'una ocasió el complex de casinos, mentre que Esquerra i Junts+ hi han introduït matisos.

Les energies renovables, en canvi, generen més consensos. Aquestes són les propostes dels partits.

 

Immigració: persones en situació irregular i accions per combatre el racisme

Tres representants d'entitats en defensa dels drets dels immigrants --en concret, de la Comissió Catalana d'Acció pel Refugi, del moviment Regularització Ja i de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent de Catalunya-- han assenyalat quines són les principals preocupacions en aquesta matèria i les hem traslladat als partits.

Un dels temes principals és la posició de les diferents formacions envers la iniciativa legislativa popular (ILP) que reclama la regularització de prop de mig milió de persones migrades en situació irregular que viuen i treballen a Espanya des d'abans del 2021. 

Però què hi diuen sobre qui ha de tenir totes les competències en immigració, acollida, estrangeria, control de fronteres, asil i refugi? Què pensen fer per combatre el racisme i per garantir la igualtat de tracte o l'obligació d'empadronar tothom?



Consulta els programes electorals:

 

 

ARXIVAT A:
Parlament de CatalunyaEleccions Parlament Catalunya 2024
Anar al contingut